CAT: QUÈ ÉS L'ÈXIT SI NO ETS CRYPTOBRO?
QUÈ ÉS L'ÈXIT SI NO ETS CRYPTOBRO?
Sembla que tothom té clar el significat de l’èxit i el Diccionari de Sinònims Albert Jané (el que està enllaçat al Diec2) ens dona sinònims com “reeiximent” o “victòria”. Malgrat això, a mesura que vaig creixent m’adono que és un concepte molt eteri. Considero que l’èxit és molt més relatiu del que els gymbros que fan burpees i inverteixen en bitcoins ens volen fer creure. Sens dubte, us he de confessar que aquest concepte tradicional ha estat a la meva ment molt de temps, però m’he adonat que quelcom tan banal pot tenir un rerefons digne d’un tractat filosòfic.
En primer lloc, pensem en un exemple que m’ha passat pel cap després de la visita de les cantants Amaia i Aitana a l’acadèmia d’Operación Triunfo 2025 (per cert, “triomf” és un altre sinònim d’ “èxit”). Si en un plànol superflu ens plantegem quina de les dues té més èxit, podem respondre fàcilment que és l’Aitana, flamant guanyadora d’un Grammy Llatí enguany pel seu àlbum Cuarto Azul. Tot i amb això a la sèrie documental de Netflix Aitana: Metamorfosis (Febrer del 2025) queda ben clar que tota la fama que té l’artista no sembla fer-la feliç, com a mínim durant el rodatge. Quina ironia de la vida guanyar un Grammy en el seu pitjor moment, quan necessita medicar-se i fer teràpia per poder avançar. La veritat, espero que això l’hagi animat. A més, viu sota un control mediàtic asfixiant i se la pot veure encorsetada en públic per intentar contenir tot el que es pugui dir d’ella. Aquesta és una pressió immensa. Una abraçada per l’Aitana des d’aquí. Ets fabulosa!
D’altra banda, tenim l’Amaia, una cantant amb unes xifres de venda molt menors i un estil musical poc convencional, que fa i diu el que li rota i aparenta viure de manera més feliç. Ella té el seu public de ninxol i està tan tranquil·la. Molt bé, Amaia! Així doncs, qui té més exit? Us deixo pensar la resposta perque dependrà del que més valori cadascú.
Se m’acut un altre exemple, aquest de caire més personal. Com ja sabeu si esteu llegint això, parlo de llibres i del que se m’acodeix per xarxes. Òbviament, no soc l’únic bookstagrammer del país i veig com molts oculten el recompte de “m’agrades” de les publicacions o vídeos, de manera que no es veu si el contingut està tenint millor o pitjor rebuda. Fa uns anys, jo també vaig ocultar aquest recompte en algun moment en què considerava que alguna cosa no rutllava com calia, però, un dia vaig canviar de xip i vaig tornar a fer pública tota la informació. Realment, els likes són sinònim d’èxit? Cal amagar-los? He decidit fer un exercici d’honestedat i tenir-los sempre actius perquè són un termòmetre sobre què interessa i què no. De fet, crec que es facilita molta feina a les editorials per veure si un llibre està arribant o no al públic. Ostres, hauria de cobrar per aquesta informació de màrqueting?
Redactant tot això, se’m passa pel cap que per a alguns cryptobros dec ser un fracassat. Emperò, em veig com algú exitós perque em sento satisfet amb el que faig i no gaire gent pot dir-ho. Resumint, madurar és adonar-se que no tot és negre o blanc i que, potser, l’èxit sigui un concepte amb una extensa gamma de grisos que percebem d’una manera o una altra segons el nostre moment vital. Què pensaré d’aquest article en uns anys? No ho sé. Ara em sento ple i això és el que compta.
11-12-2025
Quim (Akaelprofe).
