"Bucle" by Akaelprofe

  ALS JOVES SE’NS SOL DIR DE TOT Als joves se’ns sol dir de tot. Que no volem treballar, que no volem independitzar-nos, que no volem tenir fills… En definitiva, que som una colla de dropos que només vol connectar-se a internet per passar l’estona i evitar esforçar-se peti qui peti. De fet, diria que hi ha una mena de tendència en alguns sectors socials per fer-nos pensar que som menys intel·ligents i capaços del que som realment.  Sincerament, fem moltes coses: llegim més del que sembla, per exemple. A molta gent li sorprendria saber que en els últims anys hi hagi una bona quantitat d’adolescents i joves-adults que tenen la lectura com a afició. Tot  amb això, no tot es queda aquí: volem treballar de manera digna i, per això, molts cops diem que no quan quelcom ens sembla excessiu. La cultura de l’esforç és molt positiva, però necessita límits per no ser explotats. Senyores i senyors, el treball ha de ser una part de la nostra vida, no el centre, i això ho tenim prou cla...

  ET RESPECTO I EL MEU COTXE HO SAP Hi ha moltes maneres d’entendre i demostrar el respecte envers els altres. De fet, aquest concepte que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix com a “ Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li.” en una de les seves accepcions.” té molt a veure amb la nostra cultura. Per posar un exemple, aquí, moltes àvies tenen (o tenien) una capsa de galetes a estrenar per oferir a les visites. Si ens n'anem al Japó, la reverència o el fet de posar-se una mascareta quan algú està malalt també són dues formes de demostrar una deferència pels altres. Aquesta introducció és prou bona, però, potser, si esteu llegint això us preguntareu: on vol arribar aquest amb tot això del respecte? Bàsicament, és l’excusa per parlar d’un costum que he adquirit com a forma de cortesia envers la resta: mantenir net el meu cotxe. Us ha passat alguna vegada que algú s’ofereix, molt amablement, a portar-vos e...

  TE RESPETO Y MI COCHE LO SABE Hay muchas maneras de entender y demostrar el respeto hacia los demás. De hecho, este concepto que el Diccionario de la Lengua Española (DLE) define en una de sus acepciones como “ Miramiento, consideración, deferencia. ” tiene mucho que ver con nuestra cultura. Por poner un ejemplo, aquí, muchas abuelas tienen (o tenían) una caja de galletas nueva para ofrecer a las visitas. Si nos vamos a Japón, la reverencia o el hecho de ponerse una mascarilla cuando alguien está enfermo también son dos maneras de demostrar deferencia por los demás. Esta introducción está bastante bien, pero, quizás, si estáis leyendo esto os preguntáis ¿A dónde quiere llegar con todo esto del respeto? Básicamente, es la excusa para hablar de una costumbre que tengo y que he adoptado como forma de cortesía hacia los demás: mantener mi coche limpio.  ¿Os ha pasado alguna vez que alguien se ofrece, muy amablemente, a llevaros en su vehículo y al abrir la puerta veis el asiento...

Escribí este relato hace unos meses para una actividad del Club Medusa. ¡Aquí os lo dejo! EL PRIMER DÍA DE MAITE Maite agarra de la mano a Ramiro. Hace horas que está así desde que le colocaron esa vía de color amarillo en la mano derecha. Su marido ha pasado una mala noche. Sabe que es el final. Ramiro ha sacado esputos con sangre desde las 2:17h de la madrugada y ya son las 7:58h. Ella ha permanecido toda la noche en vela limpiando las sustancias que le salían del cuerpo. La máquina suena con un pitido agudo y lineal. Ya está. Se conocieron cuando ella tenía catorce años y él diecisiete. Ahora, ella tiene ochenta y cinco. En su Andalucía natal se dieron la mano por primera vez entre las rejas del cortijo, se casaron y emigraron al norte de la península convencidos de que la vida les sonreiría. Así fue hasta el final, con claroscuros, como todo en la vida, pero siempre con amor. Suelta su mano para avisar a la enfermera pulsando el botoncito rojo que cuelga del cable del lateral de es...

 Fa uns mesos vaig escriure un microrelat per una activitat del Club Medusa i aquí el publico.  EL PRIMER DIA DE LA MAITE La Maite agafa de la mà al Ramiro. Fa hores que està així des que li van col·locar aquella via de color groc a la mà dreta. El seu marit ha passat mala nit. Sap que és el final. El Ramiro ha tret esputs amb sang des de les 2:17h de la matinada i ja són les 7:58h. Ella ha estat tota la nit vetllant-lo i netejant-li les substàncies que li sortien del cos. La màquina sona amb un xiulet agut i lineal. Ja està. Es van conèixer quan ella tenia catorze anys i ell disset. Ara ella en té vuitanta-cinc. A la seva Andalusia natal van donar-se la mà d’amagat per la reixa del mas per primer cop, s’hi van casar i van emigrar al nord de la península tenint per segur que la vida els somriuria. Així va ser fins al final, amb clarobscurs, com tot a la vida, però sempre amb amor. Li deixa anar la mà per avisar a la infermera pitjant el botonet vermell que penja del cable que ...

  CAS:  Soy Akaelprofe (also known as el profe) y después de unos años hablando de libros, música u otras necedades en Instagram (red principal), TikTok y YouTube , he decidido crear un blog. ¿A qué me dedico? ¡Wow, sorpresa! soy profesor de Lengua y Literatura en secundaria, actividad que compagino con la "crítica literaria" por redes. Vamos, que comunico cosas dentro y fuera del aula. No digo más, porque si queréis saber de mí, ya tenéis el Insta. Nadie me lo ha pedido, pero me apetece tener un espacio donde compartir mis artículos, reflexiones y escritos de diversa índole. Básicamente, aquí habrá lo que se me pase por la cabeza sin grandes pretensiones más allá de entretenerme. Procuraré publicar el contenido en castellano y catalán. Haré lo que pueda y me dé la gana, supongo. Os doy la bienvenida. CAT:  Soc l'Akaelprofe (also known as el profe) i després d'uns anys parlant de llibres, música i altres foteses a Instagram (xarxa principal), TikTok i YouTube , he ...